La revolució del teletreball: més enllà de la flexibilitat

El teletreball va ser una solució d’emergència durant la pandèmia, però en l’actualitat s’ha convertit en un model laboral consolidat que continua generant debat. Aquesta setmana, un informe de la Comissió Europea ha posat sobre la taula els avantatges i les problemàtiques d’aquesta modalitat, destacant les desigualtats que encara persisteixen entre països i sectors.

Segons l’estudi, els països nòrdics i els Països Baixos lideren el teletreball a Europa, amb més del 30% de la població activa treballant des de casa almenys dos dies a la setmana. En canvi, a Espanya, Itàlia o Portugal, el percentatge amb prou feines supera el 15%. Els experts apunten que aquestes diferències no només responen a qüestions tecnològiques, sinó també a la cultura empresarial i a la confiança cap als treballadors.

El teletreball ha demostrat ser beneficiós en termes de conciliació i productivitat, però també ha portat conseqüències inesperades. Molts treballadors denuncien una desconnexió social, jornades més llargues i dificultats per separar l’àmbit laboral del personal. Això ha portat alguns països a regular el “dret a la desconnexió digital”, com França, que obliga les empreses a establir horaris clars per evitar la hiperconnectivitat.

Una altra qüestió clau és l’impacte sobre les ciutats. A París i Londres, l’augment del teletreball ha deixat oficines buides i ha canviat el teixit econòmic dels centres urbans, mentre que en altres zones ha impulsat una nova migració cap a pobles i ciutats mitjanes. Aquesta tendència també es nota a Espanya, on municipis amb bones connexions a internet estan atraient professionals que busquen una millor qualitat de vida.

Mentre alguns empresaris reclamen el retorn massiu a l’oficina, altres estan apostant per models híbrids que combinen la presencialitat amb la flexibilitat. L’equilibri entre productivitat, benestar i innovació continua sent el gran repte d’aquesta nova era laboral.