La pujada d’aranzels als Estats Units: Un terratrèmol econòmic global?

Quan els Estats Units anuncien una pujada d’aranzels, el món tremola. Els efectes d’una mesura proteccionista com aquesta no es limiten a les fronteres nord-americanes, sinó que tenen conseqüències en cascada per a l’economia global, la geopolítica i les cadenes de subministrament. Però, fins a quin punt aquest moviment pot sacsejar l’ordre econòmic mundial?

El proteccionisme com a estratègia de pressió

Els Estats Units solen utilitzar els aranzels com una eina de negociació geopolítica, especialment en els sectors considerats estratègics, com ara la indústria tecnològica, l’automòbil o el sector agroalimentari. Si l’administració nord-americana decideix apujar aranzels a productes provinents de la Xina o de la Unió Europea, no ho fa només per protegir la seua economia interna, sinó també per forçar canvis en les polítiques comercials i industrials d’aquests països.

Aquest enfocament pot donar resultats a curt termini, però també genera tensions i respostes agressives dels països afectats, que poden contraatacar amb mesures similars, iniciant així una guerra comercial de conseqüències imprevisibles.

Impacte en el comerç global i les cadenes de subministrament

Un augment generalitzat dels aranzels pot provocar una desestabilització de les cadenes de subministrament globals. Des de fa dècades, la producció mundial funciona amb un model de globalització en el qual cada peça d’un producte es fabrica en un lloc diferent, buscant la màxima eficiència i minimitzant costos.

Quan un país com els Estats Units encareix les importacions, moltes empreses han de buscar alternatives per a la fabricació dels seus productes, ja siga produint-los localment (amb costos més elevats) o diversificant proveïdors. Això podria impulsar el fenomen del nearshoring (traslladar la producció a països més propers, com Mèxic o el Canadà) i afectar greument economies altament dependents de les exportacions, com la Xina, Alemanya o el Japó.

L’efecte bumerang: inflació i perjudicis per als consumidors

Malgrat el discurs polític que justifica els aranzels com una mesura per protegir l’economia nacional, la realitat és que, en molts casos, els principals afectats són els consumidors del país que aplica les restriccions. Els productes importats es tornen més cars, cosa que incrementa la inflació i redueix el poder adquisitiu de la població.

Als Estats Units, per exemple, una pujada d’aranzels sobre components electrònics de la Xina encaria productes com mòbils, ordinadors o cotxes elèctrics, fent-los menys accessibles per als consumidors. Això també pot perjudicar empreses locals que depenen d’aquests components per a la seua producció.

Un nou ordre geopolític?

Històricament, les tensions comercials han tingut un paper fonamental en la reconfiguració de les relacions geopolítiques. Si els Estats Units incrementen aranzels contra la Xina i Europa, aquests blocs buscaran alternatives per a reduir la seua dependència del mercat nord-americà.

Ja ho hem vist en altres moments de la història: després de la guerra comercial entre Trump i la Xina, Pequín va accelerar les seues relacions comercials amb Rússia, Àfrica i Amèrica Llatina, intentant establir nous mercats per a les seues exportacions. Un nou episodi de proteccionisme nord-americà podria reforçar aliances comercials entre Europa i Àsia, a través de projectes com la Ruta de la Seda.

A més, això també pot incentivar el desenvolupament de monedes alternatives al dòlar en els pagaments internacionals. La Xina i Rússia ja han impulsat acords comercials en iuans i rubles per evitar la dependència del sistema financer dominat pels Estats Units.

Possible resposta d’altres economies

Davant d’un augment dels aranzels per part dels Estats Units, és probable que altres països adopten represàlies similars. La Unió Europea, per exemple, ha respost en el passat amb taxes sobre productes nord-americans com el bourbon, les motos Harley-Davidson o els texans Levi’s.

Aquestes guerres comercials poden afectar sectors clau de les economies implicades, minvar la confiança dels inversors i afavorir una desacceleració econòmica global. En un context d’incertesa i desacceleració econòmica post-pandèmia, una escalada de tensions comercials pot ser el detonant d’una nova recessió.

Un equilibri fràgil

La pujada d’aranzels als Estats Units pot tindre conseqüències molt més enllà del seu territori. Des de la reconfiguració de les cadenes de subministrament fins a tensions inflacionàries i guerres comercials, les economies del món es veuran afectades per aquest moviment.

Tot i això, el veritable risc és la pèrdua de confiança en el sistema comercial global. Si cada país comença a tancar-se en si mateix amb mesures proteccionistes, es pot entrar en una dinàmica d’aïllament econòmic que perjudique el creixement global i amplifique desigualtats. La història ens ha demostrat que les guerres comercials solen tindre més perdedors que guanyadors.